PREGUNTES ENTREVISTA

                           PREGUNTES


1) On vas néixer?

2) Et consideres catalana?

3) La teva família fa temps que viviu a Catalunya?

4) Quants germans tens? Quines edats tenen?

5) T'agrada on vius? El seu clima, els seus menjars, els seus costums...?

6) I la seva gent? Et sents ben acollida a l'entorn de les teves amistats?

7) T'agrada estudiar?

8) Desprès de l'ESO continuaràs estudiant?

9) Quina professió et crida l'atenció a dia d'avui i en què t'agradaria treballar en un futur?

10) Coneixes algú que admiris molt per la seva feina?

11) Quina es la teva afició?

12) T'agrada viatjar? Hi ha algun país on t'agradaria anar-hi?

13) De tota la gent que coneixes, de l'1 al 10 en quants amics de veritat pots confiar?

14) És molt important per tu l'amistat?

15) Si trobessis "tu media naranja", t'agradaria crear una família?

16) Quants fills t'agradaria tenir?

17) Explica'm l'experiència més trista de la teva vida i la mes feliç

18) Quina és la tontería mes gran que has fet?

19) Si et quedessis en una illa deserta, quines tres cosas t'emportaries?

20) Quines coses canviaries d'aquest món, a vegades tan injust?

ORDINADORS

          
                 L'ÚS DE L'ORDINADORS                                               PORTATILS



Avui en dia utilitzem molt el ordinador portàtil, normalment les persones que acostumen a desplaçar-se per treballar o tracten de conciliar la seva vida personal i laboral.


RISCOS DE LA SEVA UTILITZACIÓ

• L'exposició a postures forcades: Originat per la postura del treball. Romandre molt de temps assegut en una postura estàtica fa que s’adoptin postures forçades sobretot del tronc, coll i extremitats superiors.
• Fatiga visual:  Una il·luminació o contrast inadequat de lluminàries originen enlluernaments i reflexos a la pantalla. A més, s’adopten postures forçades i restringides per evitar aquests reflexos.
• Sobre-carga muscular: localitzada a la zona del cos que suporta el pes del portàtil (conjunt format per l’equip, bateria, suports, documents, unitats de memòria, etc., que pot superar els 4 kg), generalment a l’espatlla si s’usa una bossa de tipus bandolera, a les extremitats superiors si s’usa una maleta amb rodes per ésser arrossegada o per empènyer i la part alta de l’esquena si s’utilitza una motxilla.
• Gir i/o flixió de coll: adaptació continuada de la visió a diferents distàncies, luminàncies i/o contrastos, pel fet d’haver d’ubicar els documents fora dels angles visuals.
• L'exposició a moviments repetitius: realitzats durant períodes de temps perllongats, que, units a un entorn de treball inadequat i uns hàbits incorrectes, poden estar relacionats amb lesions o incomoditats a les mans i canells. La repetició dels moviments es localitza a les mans, atès que aquests es realitzen en una àrea molt petita, el teclat, que es presenta de forma més comprimida que en un PC de sobretaula.

MESURES PER EVITAR ELS RISCOS

• Ajustar l’alçada de la cadira de manera que permeti mantenir els avantbraços flexionats fins a 90º i recolzats sobre la taula sense enlairar les espatlles i, si no hi ha taula, recolzar l’ordinador sobre el maletí o objecte similar.
• Mantenir l’esquena recolzada, en posició assegut sobre els isquions. Les cames han de formar un angle de 90º. Mantenir recolzats els peus i les cames de manera que facilitem el recolzament lumbar al seient i evitem compressions a les cames. 
• Posicionar el portàtil de manera que es disposi d’espai per recolzar els canells. Treballar amb els canells en posició neutra, utilitzar un reposacanells per eliminar tensions musculars i evitar la flexió o extensió del canell.
• Seure en posició frontal respecte de la pantalla i, en les tasques que requereixin alternar la visualització de la pantalla amb la lectura freqüent de documents impresos, aquests documents han d’estar recolzats en un suport entre el teclat i pantalla (faristol) o a la mateixa pantalla (pinça o grapa) que permeti ubicar-los en els angles visuals o de gir i/o flexió del coll acceptables.
• Fer descansos freqüents amb exercicis físics posturals. Resulten més eficaces les pauses curtes (5-8 minuts) i freqüents (60-90 minuts) sempre acompanyades d’estiraments, que llargues i espaiades.

     



    

LITERATURA

                          
                          
                           LITERATURA

• ORIGENS DE LA LITERATURA:

Es una llengua romànica, prové del llatí.
El primer català (preliterari) era oral.
Comença a partir de la decadència de l'imperi romà, E.Mitjana.

• L'ESPLENDOR MEDIEVAL:

A l'edat medieval els escriptors solien escriure en llatí, després de mica en mica van començar a escriure alguns obres en les respectives llengües per que volien que tothom hi pogués accedir.

Aquest es un dels fragments d'un dels primers textos en català, es un fragment de les anomenades Homilies d'Organyà escrites al segle XII.

Primera mostra de català.

AUSIAS MARCH

Va ser un poeta i cavaller valencià de l'edat medieval originari de la familia de petita noblesa. Va ser un dels poetes més importants dels segle d'or valencià i de la literatura en valencià.


RAMON LLUL

Va ser un poeta que escribía en llatí, arab i català. Va ser el primer en escriure en català.


LES 4 CRONIQUES

La crónica de Jaume I
La crómica de Benart Desclot
La crónica de Ramon Muntaner
La crónica de Pere el Cerimoniós

TROBADOR I JUGLAR

Van ser musics i poetes medievals, que componien les seves obres i les interpretaven.


Era l' intèrpret musical dels texts escrits pèls trobadors , la persona que transmetia amb su cant i instrument obris èpiques dels segles XII i XIII.

Aporximació a un pressupost per un viatge a Tarragona

Concepte	Quantitat	Preu en €	Total
Nits d'hotel
Viatge
Esmorzars
Entrades per l'opera
Balls de nit
		TOTAL

COM SER UNA BONA ACTRIU

             COM SER UNA BONA ACTRIU

1. Inscriu-te a classes de actuació: Les classes d'actuació t'ajudaran a descobrir els teus punts forts en el món de la interpretació. Les classes d'actuació t'ensenyen a interpretar i viure el teu personatge i a treballar amb actors.  

2. Explora les tècniques d'actuació: Hi ha molts enfocaments per l'actuació i cada un ofereix coneixements i formació per assolir i representar les emocions.

3. Observa a la gent: L'estudi de les respostes emocionals a les diverses situacions t'ajuda a desenvolupar la teva gamma emocional, mentre que l'estudi de les expressions facials, els patrons de la parla i el llenguatge corporal et dóna idees i eines per crear personatges i per actuar.

4. Desenvolupa les teves habilitats i talents únics: No saps mai quan hi haurà una càsting per a una actriu que parli francès, que toqui el piano, que faci malabars o faci tombarelles cap enrere. És bo tenir un conjunt de talents únics per distingir-te. De la mateixa manera, podries descobrir que pots usar-los per donar-li profunditat i dimensió a un personatge.

5. Llegeix sobre actuació. Hi ha molts llibres fantàstics que ofereixen consells valuosos per als aspirants i per als actors.

La poesia

                        
                            LA POESIA
                  Mètrica, Figures retòriques, temes i tòpics


1. Què és la poesia?
    
    És un gènere literari mitjançant el quan l'autor vol expressar estats d'ànim, sentiments, emocions,         etc., d'una forma bella, fent jocs de paraules i sons, generalment en vers.

2. Què és la mètrica?

     És un conjunt de normes que han de tenir els versos i l'estructuració en estrofes i composicions           poètiques. És el que caracteritza principalment la poesia  i la distingeix de la prosa.

3. Què és un vers? I una estrofa?

    Un vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura. Les característiques d'un vers són: el       ritme, la rima i la utilització de mots i de recursos literaris.

    Una estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.
    Algunes estrofes són:

• Rodolí: Dos versos que rimen.
• Apariat: Dos versos rimats.
• Codolada: Tirada que alterna apartats de vuit i quatre síl·labes (set i quatre a Mallorca)
• Tercet: Tres versos amb diferents esquemes de rima, un tipus de tercet molt popular és el haikú japonès.
• Quarteta: Estrofa de quatre versos d'art menor. Una sola quarteta pot fer un poema: un madrigal, un epigrama, un epitafi, una sàtira.
• Quartet: Quatre versos que segueixen els esquemes de rima ABBA o ABAB (cada lletra designa una terminació concreta)
• Lai: Conjunt de versos apariats.
• Lira: Composició de cinc versos de diferent nombre de síl·laba que alternen dues dimes.
• Sextina: Sis versos decasíl·labs.
• Cobla: Composició de vuit versos d'art major.
• Sonet: Composició d'origen italià de catorze versos, una de les estrofes mes clàssiques.
• Octava reial:  Vuit versos d'onze síl·labes.
• Romanç: Conjunt de versos on rimen només els imparells.
• Gazal: Forma de grups de cinc versos pròpia de la poesia àrab
• Tanka: Combinació de versos japonesos de 5 i 7 síl·labes.

4. Què és una rima assonant, consonant i què són els versos blancs?

    La rima assonant és aquella que a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons     vocàlics dels versos.

    La rima consonant apareix quan la repetició de fonemes és total a partir de la darrera vocal tònica.

    El vers blanc és aquell què no té una rima regular. La seva mètrica es limita al ritme, el nombre de       síl·labes  o un patró estròfic concret.

5. Què és l'art major i l'art menor?

    L'art major són aquells que tenen més de vuit síl·labes en la majoria de les llengües.
   
    L'art menor són aquells que tenen 8 síl·labes o menys.


6. Què són les figures retòriques? 

    És una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè         aquest guanyi en densitat literària.

 

EL TEATRE

                            

                            EL TEATRE



  HISTORIA DEL TEATRE

   Es la història del conjunt de produccions teatrals. Les

   manifestacions dramàtiques s'han produït a totes les cultures del  

   mon. Les més antigues van tenir lloc abans de la utilització de la

   parla i solen estar relacionades amb rituals. Des d'aleshores       

   diferents formes teatrals s'han anant presentant al llarg de la 

   història fins a l'actualitat, quan conviuen produccions inèdites 

   amb altres més antigues, tant amb posades en escenes tradicionals

   com innovadores.

   Algunes produccions teatrals s'han perdut i d'altres han                    evolucionat adaptant-se als diferents canvis socials i culturals,          transformant-se.

  

   

   

    GÈNERES TEATRALS

    Actes i escenes

   Una obra teatral es pot dividir en actes. Separats per un interval,      es fan amb canvis d'escenari amb salts en el temps. Hi han tres        actes: plantejament, nus i el desenllaç.

   

   Cada acte te diverses escenes, es a dir, breus unitats d'acció que        acostumen a coincidir amb entrades i sortides de personatges.

   Els gèneres teatrals

     Es un concepte de tipus categorial que permet  classificar les            produccions teatrals tenint en compte aspectes d'estil artístic, de      contingut o altres. Hi han tres grups: Drama, comèdia i tragèdia.

• DRAMA

    Es representa una situació de la vida real amb complicacions y         problemes on al final acaba feliç, el representen personatges que     fan veure que tenen complicacions a la vida.

   

• COMÈDIA

        Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç y      sovint tenen teatres d'humor o ironia. A vegades es construeix          una paròdia d'un altra obra.

    

•  TRAGÈDIA

      Es refereix a una obra literària usualment teatral que te un final       desesperat o trist  que el diferència així del drama en el qual el         desenllaç pot ser feliç.

     

     GLOSSARI

      Acte: Una obra de teatre pot tenir un o diversos actes o parts            que, al seu torn, es divideixen en escenes. Quan canvia el lloc          on es desenvolupa l’acció, es passa a altre acte; o també quan se      suposa que ha passat un temps: un dia, una nit, una setmana, un        mes, un any, etc.

     Acotament: És el que en un text de teatre s’escriu amb altre tipus      de lletra per a indicar l’acció dels personatges.

     Actor: el que representa obres dramàtiques; també anomenat            histrión, comediant o còmic.

     Aforament: capacitat d’una sala.

     Andròmina: Una part mobible de l’escenografia: casa, arbre,            finestres, retallats i pintats en cartró, fusta o fibracel.

     Apuntador: l’encarregat de llegir el libreto de l’obra i anar                dictant als actors el que han de dir.

     Autor: escriptor d´obres dramàtiques. Durant els segles XVI i          XVII eren també directors i empresaris teatrals.

    Bamboines: peces de tela que se situen verticalment en la part         superior de l’escenari.

    Bastidor: panell de xapa o altres materials, que forma part del           decorat o tanca la caixa de l’escenari.

    Decorat: Elements físics que representen el lloc on es                       desenvolupa l´acció.

    Director artístic: l´encarregat de seleccionar les obres que                 presenten els autors: reparteix papers…

    Director d´escena: el responsable de dirigir els assaigs.

    Doblet: s´utilitza aquesta expressió quan un mateix actor                   representa dos papers en una obra.

    Drama: gènere teatral de caràcter generalment realista, de                motivacions morals i desenllaç desgraciat.

    Dramatització: la transformació en matèria dramàtica d´allò que      en el seu origen no ho és.

   Escena: Part d’una obra de teatre; l’escena canvia quan canvien        els personatges (u o varis entren o surten). Escena també és              l’espai, el lloc on els actors representen l’obra.

   Escenografia: És tot el que es posa en l’escena per a donar la idea    del lloc i de l’època que es desenvolupa l’acció. Pot ser un teló        pintat al fons, una taula o un arbre o un arc i tota classe                    d’invencions o simplement un detall que li ajudi al públic a              imaginar el lloc.

   Farsa: obra còmica breu que no té cap pretensió realista.

   Fosc: moment en que l´escenari queda completament sense llum.    Pot desenvolupar diferents funcions, entre elles les pròpies del         teló.

   Fossa: en els teatres tradicionals, espai destinat a l´orquestra, sota    el prosceni.

   Galeria: part alta del teatre, on es troben les localitats més                barates.

   Guinyol: paraula d´origen francès amb la que originàriament es        va designar un teatre de titell.es de mà de Lyon. Es va anomenar     així per l´al·lusió a les ganyotes que feien les titelles. Guinyol o        teatre de guinyol, es reserva per anomenar el teatre de titelles.

   I·lusionista: prestidigitador, mag.

   Impostació: canviar artificialment el timbre de veu.

   Improvisació: tècnica d´aprenentatge que consisteix en una               actuació sense text aprés.

   Mímica: Són els gestos del cos i de la cara que poden comunicar      sentiments, idees, etcètera, sense necessitat de parlar. És un joc        teatral molt divertit, que necessita de molta imaginació.

   Parlament: El que diu cada personatge en l’obra teatral. Pot ser        après del text escrit o inventat per l’actor.

   Platea: llotja baixa que es troba juntament amb el pati de                  butaques.

  Prosceni: En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora   del marc, davant el teló de boca.

   Taquilla: conjunt de localitats que estan a la venda.

  Teatre: edifici o lloc destinat a les representacions d´obres                 dramàtiques.

  Teatre d’Ombres: Les figures planes es projecten en una pantalla  (un llençol o un paper mantega) amb un focus enrere de les               figures. Pot servir un llum de petroli, una llanterna de piles i fins a   una vela.

  Teatre-fòrum: llegir un text teatral, posar-lo en comú i dialogar          sobre diversos aspectes: els seus valors, estructura, etcètera.

   Teló: peça gran de tela que tanca l´escenari en l´embocadura.

  Titella de guant o de funda: Només té cap i mans, i un vestit o          funda on entra la mà per a moure’l.

  Titella de fils: Es maneja des de dalt amb fils en el cap, els genolls    i les mans.

  Titella de varetes: Es maneja des de baix amb varetes col·locades     en els punys i amb la vareta que ho sosté.

  Titella plana: Personatge retallat en fusta, cartró, o cartoncillo, que   té un braç, una cama o més parts mobibles. Serveix també per a       fer teatre d’ombres.

 Vestuari: La roba que usa un actor en escena per a representar          millor el seu personatge, sobretot si és d’altra època, d’altre país o  extraterrestre.