EL TEATRE

                            

                            EL TEATRE



  HISTORIA DEL TEATRE

   Es la història del conjunt de produccions teatrals. Les

   manifestacions dramàtiques s'han produït a totes les cultures del  

   mon. Les més antigues van tenir lloc abans de la utilització de la

   parla i solen estar relacionades amb rituals. Des d'aleshores       

   diferents formes teatrals s'han anant presentant al llarg de la 

   història fins a l'actualitat, quan conviuen produccions inèdites 

   amb altres més antigues, tant amb posades en escenes tradicionals

   com innovadores.

   Algunes produccions teatrals s'han perdut i d'altres han                    evolucionat adaptant-se als diferents canvis socials i culturals,          transformant-se.

  

   

   

    GÈNERES TEATRALS

    Actes i escenes

   Una obra teatral es pot dividir en actes. Separats per un interval,      es fan amb canvis d'escenari amb salts en el temps. Hi han tres        actes: plantejament, nus i el desenllaç.

   

   Cada acte te diverses escenes, es a dir, breus unitats d'acció que        acostumen a coincidir amb entrades i sortides de personatges.

   Els gèneres teatrals

     Es un concepte de tipus categorial que permet  classificar les            produccions teatrals tenint en compte aspectes d'estil artístic, de      contingut o altres. Hi han tres grups: Drama, comèdia i tragèdia.

• DRAMA

    Es representa una situació de la vida real amb complicacions y         problemes on al final acaba feliç, el representen personatges que     fan veure que tenen complicacions a la vida.

   

• COMÈDIA

        Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç y      sovint tenen teatres d'humor o ironia. A vegades es construeix          una paròdia d'un altra obra.

    

•  TRAGÈDIA

      Es refereix a una obra literària usualment teatral que te un final       desesperat o trist  que el diferència així del drama en el qual el         desenllaç pot ser feliç.

     

     GLOSSARI

      Acte: Una obra de teatre pot tenir un o diversos actes o parts            que, al seu torn, es divideixen en escenes. Quan canvia el lloc          on es desenvolupa l’acció, es passa a altre acte; o també quan se      suposa que ha passat un temps: un dia, una nit, una setmana, un        mes, un any, etc.

     Acotament: És el que en un text de teatre s’escriu amb altre tipus      de lletra per a indicar l’acció dels personatges.

     Actor: el que representa obres dramàtiques; també anomenat            histrión, comediant o còmic.

     Aforament: capacitat d’una sala.

     Andròmina: Una part mobible de l’escenografia: casa, arbre,            finestres, retallats i pintats en cartró, fusta o fibracel.

     Apuntador: l’encarregat de llegir el libreto de l’obra i anar                dictant als actors el que han de dir.

     Autor: escriptor d´obres dramàtiques. Durant els segles XVI i          XVII eren també directors i empresaris teatrals.

    Bamboines: peces de tela que se situen verticalment en la part         superior de l’escenari.

    Bastidor: panell de xapa o altres materials, que forma part del           decorat o tanca la caixa de l’escenari.

    Decorat: Elements físics que representen el lloc on es                       desenvolupa l´acció.

    Director artístic: l´encarregat de seleccionar les obres que                 presenten els autors: reparteix papers…

    Director d´escena: el responsable de dirigir els assaigs.

    Doblet: s´utilitza aquesta expressió quan un mateix actor                   representa dos papers en una obra.

    Drama: gènere teatral de caràcter generalment realista, de                motivacions morals i desenllaç desgraciat.

    Dramatització: la transformació en matèria dramàtica d´allò que      en el seu origen no ho és.

   Escena: Part d’una obra de teatre; l’escena canvia quan canvien        els personatges (u o varis entren o surten). Escena també és              l’espai, el lloc on els actors representen l’obra.

   Escenografia: És tot el que es posa en l’escena per a donar la idea    del lloc i de l’època que es desenvolupa l’acció. Pot ser un teló        pintat al fons, una taula o un arbre o un arc i tota classe                    d’invencions o simplement un detall que li ajudi al públic a              imaginar el lloc.

   Farsa: obra còmica breu que no té cap pretensió realista.

   Fosc: moment en que l´escenari queda completament sense llum.    Pot desenvolupar diferents funcions, entre elles les pròpies del         teló.

   Fossa: en els teatres tradicionals, espai destinat a l´orquestra, sota    el prosceni.

   Galeria: part alta del teatre, on es troben les localitats més                barates.

   Guinyol: paraula d´origen francès amb la que originàriament es        va designar un teatre de titell.es de mà de Lyon. Es va anomenar     així per l´al·lusió a les ganyotes que feien les titelles. Guinyol o        teatre de guinyol, es reserva per anomenar el teatre de titelles.

   I·lusionista: prestidigitador, mag.

   Impostació: canviar artificialment el timbre de veu.

   Improvisació: tècnica d´aprenentatge que consisteix en una               actuació sense text aprés.

   Mímica: Són els gestos del cos i de la cara que poden comunicar      sentiments, idees, etcètera, sense necessitat de parlar. És un joc        teatral molt divertit, que necessita de molta imaginació.

   Parlament: El que diu cada personatge en l’obra teatral. Pot ser        après del text escrit o inventat per l’actor.

   Platea: llotja baixa que es troba juntament amb el pati de                  butaques.

  Prosceni: En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora   del marc, davant el teló de boca.

   Taquilla: conjunt de localitats que estan a la venda.

  Teatre: edifici o lloc destinat a les representacions d´obres                 dramàtiques.

  Teatre d’Ombres: Les figures planes es projecten en una pantalla  (un llençol o un paper mantega) amb un focus enrere de les               figures. Pot servir un llum de petroli, una llanterna de piles i fins a   una vela.

  Teatre-fòrum: llegir un text teatral, posar-lo en comú i dialogar          sobre diversos aspectes: els seus valors, estructura, etcètera.

   Teló: peça gran de tela que tanca l´escenari en l´embocadura.

  Titella de guant o de funda: Només té cap i mans, i un vestit o          funda on entra la mà per a moure’l.

  Titella de fils: Es maneja des de dalt amb fils en el cap, els genolls    i les mans.

  Titella de varetes: Es maneja des de baix amb varetes col·locades     en els punys i amb la vareta que ho sosté.

  Titella plana: Personatge retallat en fusta, cartró, o cartoncillo, que   té un braç, una cama o més parts mobibles. Serveix també per a       fer teatre d’ombres.

 Vestuari: La roba que usa un actor en escena per a representar          millor el seu personatge, sobretot si és d’altra època, d’altre país o  extraterrestre.