EL TEATRE
HISTORIA DEL TEATRE
Es la història del conjunt de produccions teatrals. Les
manifestacions dramàtiques s'han produït a totes les cultures del
mon. Les més antigues van tenir lloc abans de la utilització de la
parla i solen estar relacionades amb rituals. Des d'aleshores
diferents formes teatrals s'han anant presentant al llarg de la
història fins a l'actualitat, quan conviuen produccions inèdites
amb altres més antigues, tant amb posades en escenes tradicionals
com innovadores.
Algunes produccions teatrals s'han perdut i d'altres han evolucionat adaptant-se als diferents canvis socials i culturals, transformant-se.
GÈNERES TEATRALS
Actes i escenes
Una obra teatral es pot dividir en actes. Separats per un interval, es fan amb canvis d'escenari amb salts en el temps. Hi han tres actes: plantejament, nus i el desenllaç.
Cada acte te diverses escenes, es a dir, breus unitats d'acció que acostumen a coincidir amb entrades i sortides de personatges.
Els gèneres teatrals
Es un concepte de tipus categorial que permet classificar les produccions teatrals tenint en compte aspectes d'estil artístic, de contingut o altres. Hi han tres grups: Drama, comèdia i tragèdia.
Es representa una situació de la vida real amb complicacions y problemes on al final acaba feliç, el representen personatges que fan veure que tenen complicacions a la vida.
Es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç y sovint tenen teatres d'humor o ironia. A vegades es construeix una paròdia d'un altra obra.
Es refereix a una obra literària usualment teatral que te un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.
GLOSSARI
Acte: Una obra de teatre pot tenir un o diversos actes o parts que, al seu torn, es divideixen en escenes. Quan canvia el lloc on es desenvolupa l’acció, es passa a altre acte; o també quan se suposa que ha passat un temps: un dia, una nit, una setmana, un mes, un any, etc.
Acotament: És el que en un text de teatre s’escriu amb altre tipus de lletra per a indicar l’acció dels personatges.
Actor: el que representa obres dramàtiques; també anomenat histrión, comediant o còmic.
Aforament: capacitat d’una sala.
Andròmina: Una part mobible de l’escenografia: casa, arbre, finestres, retallats i pintats en cartró, fusta o fibracel.
Apuntador: l’encarregat de llegir el libreto de l’obra i anar dictant als actors el que han de dir.
Autor: escriptor d´obres dramàtiques. Durant els segles XVI i XVII eren també directors i empresaris teatrals.
Bamboines: peces de tela que se situen verticalment en la part superior de l’escenari.
Bastidor: panell de xapa o altres materials, que forma part del decorat o tanca la caixa de l’escenari.
Decorat: Elements físics que representen el lloc on es desenvolupa l´acció.
Director artístic: l´encarregat de seleccionar les obres que presenten els autors: reparteix papers…
Director d´escena: el responsable de dirigir els assaigs.
Doblet: s´utilitza aquesta expressió quan un mateix actor representa dos papers en una obra.
Drama: gènere teatral de caràcter generalment realista, de motivacions morals i desenllaç desgraciat.
Dramatització: la transformació en matèria dramàtica d´allò que en el seu origen no ho és.
Escena: Part d’una obra de teatre; l’escena canvia quan canvien els personatges (u o varis entren o surten). Escena també és l’espai, el lloc on els actors representen l’obra.
Escenografia: És tot el que es posa en l’escena per a donar la idea del lloc i de l’època que es desenvolupa l’acció. Pot ser un teló pintat al fons, una taula o un arbre o un arc i tota classe d’invencions o simplement un detall que li ajudi al públic a imaginar el lloc.
Farsa: obra còmica breu que no té cap pretensió realista.
Fosc: moment en que l´escenari queda completament sense llum. Pot desenvolupar diferents funcions, entre elles les pròpies del teló.
Fossa: en els teatres tradicionals, espai destinat a l´orquestra, sota el prosceni.
Galeria: part alta del teatre, on es troben les localitats més barates.
Guinyol: paraula d´origen francès amb la que originàriament es va designar un teatre de titell.es de mà de Lyon. Es va anomenar així per l´al·lusió a les ganyotes que feien les titelles. Guinyol o teatre de guinyol, es reserva per anomenar el teatre de titelles.
I·lusionista: prestidigitador, mag.
Impostació: canviar artificialment el timbre de veu.
Improvisació: tècnica d´aprenentatge que consisteix en una actuació sense text aprés.
Mímica: Són els gestos del cos i de la cara que poden comunicar sentiments, idees, etcètera, sense necessitat de parlar. És un joc teatral molt divertit, que necessita de molta imaginació.
Parlament: El que diu cada personatge en l’obra teatral. Pot ser après del text escrit o inventat per l’actor.
Platea: llotja baixa que es troba juntament amb el pati de butaques.
Prosceni: En els teatres moderns, part anterior de l’escenari enfora del marc, davant el teló de boca.
Taquilla: conjunt de localitats que estan a la venda.
Teatre: edifici o lloc destinat a les representacions d´obres dramàtiques.
Teatre d’Ombres: Les figures planes es projecten en una pantalla (un llençol o un paper mantega) amb un focus enrere de les figures. Pot servir un llum de petroli, una llanterna de piles i fins a una vela.
Teatre-fòrum: llegir un text teatral, posar-lo en comú i dialogar sobre diversos aspectes: els seus valors, estructura, etcètera.
Teló: peça gran de tela que tanca l´escenari en l´embocadura.
Titella de guant o de funda: Només té cap i mans, i un vestit o funda on entra la mà per a moure’l.
Titella de fils: Es maneja des de dalt amb fils en el cap, els genolls i les mans.
Titella de varetes: Es maneja des de baix amb varetes col·locades en els punys i amb la vareta que ho sosté.
Titella plana: Personatge retallat en fusta, cartró, o cartoncillo, que té un braç, una cama o més parts mobibles. Serveix també per a fer teatre d’ombres.
Vestuari: La roba que usa un actor en escena per a representar millor el seu personatge, sobretot si és d’altra època, d’altre país o extraterrestre.
